Cervesa negra i els diners comptats la nostàlgia la podràs trobar al port, a la taverna d'Old John. I el poetes que van fracassar, quatre músics que sempre han tocat cançons amb l'esperit de James Joyce. El vell John és la llegenda viva del lloc ell mai deixarà aquest racó. El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desencants, és un home noble i torna de tot, segur que m'acollirà a les seves mans. Tornant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent perduts en les històries d'Old John. Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps el vell John les observa amb el cor. i té por de poder perdre un dia aquest lloc ell mai deixarà el seu racó. El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys aquesta terra és noble i sense cremar segur que t'acollirà a les seves mans. Records de guerra, camises gastades, les cares cremades, és tot el que he trobat. El camí que porta a la taverna d'old John és ple de desengan...

Pots venir en voler, volant. Pots entrar, per tu està obert, papallona que a la llum artificial, l'estimes tant com al cel obert. No és que jo em distregui , no, és que pens amb altres coses, en temps antics de donzelles i cavallers, en paradisos, els teus llavis calents. Vendràs en voler i t'aniràs pagant, vendràs en voler i t'estimaré igual. Si és millor estar tot sol, per llepar-se ses ferides, deixa'm com un animal ferit, sentint només els batecs del pit. No és que m'hagi perdut, no, és que no sé on estic ara, a quin nivell de pau espiritual o a quina profunditat del fang Vendràs en voler i t'aniràs pagant, vendràs en voler i t'estimaré igual.

Cau la calor a la safor bombeja el ritme No estem fent merda facilona, ací fem himnes Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres demanen vida, l'estiu arriba… El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius, estic fent temes i esperant per si somrius, érem feliços amb mentires de mil colors, tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por… I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic, que si ella sona jo tremole, lo màxim venen trompetes, no és Gillespie, etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple". Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione volen que calle i que puge al tren i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc. Pero hui ja passe del drama, vull tocar el foc, sentir que crema Jo tinc set de vida, no de fama no vull que un error siga un problema Però hui ja passe del drama l'auto-compassió és una condemna Jo tinc set de vida, no de fama no vull ni la reixa ni la pena Res del q...

La recaptació de tota l'escola per a l'associació ASPANOB ha pujat fins a quasi 3.800 €, La de la classe de 4rt A ha estat de 254 €. Enhorabona a tots i a totes i gràcies per la vostra solidaritat.